Ja puc
sortir de casa

Dos germans corren pel carrer el primer dia de desconfinament

Per evitar contagis... És necessàri

  • Hem de posar-nos la mascareta per anar amb el bus i amb el metro
  • Hem de mantenir una distància de separació amb els altres viatgers
  • Hem de saludar-nos amb un gest i sense tocar-nos
  • És molt important rentar-se les mans després d’haver agafat el bus i el metro
  • Quan esternudis tapa’t la boca amb el colze
  • Segueix sempre les instruccions que diuen els cartells i els missatges del bus i del metro

Ara ja podem sortir de casa, fer moltes coses al carrer i també agafar el metro i el bus. Però és important que ho fem seguint sempre les recomanacions que ens donen i que ens cuidem molt.

Amb aquest llibre, des de TMB Educa, el programa d’activitats per als mes joves de la Fundació TMB, us volem ajudar a fer-ho bé.

Aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració i assessoria del doctor Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i a les recomanacions de FAROS - Hospital Sant Joan de Déu.

Primera edició: maig de 2020 © de les il·lustracions: Mercè Tous © del text: Lourdes Campuzano © d’aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL C. Casp, 63, pral. 2a, 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com Preimpressió i impressió: Grupo Ormo Dipòsit legal: B 10646-2020

Hola, soc la Martina. Avui el meu germà Marc i jo estem superalegres perquè per fi podem sortir per anar a jugar!

A casa ens han explicat que el coronavirus ja no fa posar malalta tanta gent. «Per això podem sortir, però hem d’anar amb molta cura i mirar de no acostar-nos gaire a les altres persones», ens ha dit el pare. «Volem posar les coses tan difícils a aquest virus que al final marxi d’avorriment!»

«Què us sembla si anem a aquella plaça que tant us agrada per celebrar-ho?», ens ha proposat la mare. Síííí!

Els pares de la Martina i en Marc, els dos germans, els comuniquen que avui sortiran al carrer per celebrar el primer dia de desconfinament.

Abans de sortir de casa ens hem rentat molt bé les mans. Ho hem de fer sempre que en sortim i tornem a entrar-hi. Al Marc li agrada rentar-se-les mentre compta des del número 20 cap enrere. 20, 19, 18... És com si estigués fent el compte enrere de l’enlairament d’una nau espacial! Jo m’estimo més cantar la meva cançó preferida.

Després ens hem posat les mascaretes. Són xulíssimes! La meva té un munt de cares somrients perquè vull que tothom sàpiga que estic feliç. La que li han comprat al Marc és plena de velociraptors perquè li encanten els dinosaures. Són per tapar-nos la boca, i no les podem mossegar ni llepar! Ens la posem en sortir de casa agafant-la només per les gomes, i en tornar-hi ens la traiem de la mateixa manera.

Les mans, ben netes!

  1. Mulla’t les mans i posa-t’hi sabó.
  2. Frega-te-les bé per sobre i per sota, pel palmell de la mà i pel dors.
  3. També frega’t entre els dits… I no t’oblidis dels polzes!
  4. Esbandeix-te les mans i eixuga-te-les bé amb un tros de paper.
Els dos germans es netegen les mans al lavabo de casa. Primer: es posen sabó a les mans. Segon: es fregen bé les mans. Tercer: Es freguen molt bé entre els dits. Quart: S'esbandeixen les mans amb l'aigua de l'aixeta.

Fins ara només ens podíem moure a peu, però ara ja podem agafar l’autobús i el metro. La mare ens ha proposat un joc: el joc de no tocar-se la cara. «Qui se la toqui mentre som al carrer, perd. Qui aguanti sense tocar-se-la, tindrà premi». Al pujar a l’autobús hem vist que la conductora duia una mascareta com la nostra, i ens ha picat l’ullet al passar! La resta de viatgers també en duien.

Per entretenir-nos i tenir les mans ocupades, hem agafat el nostre conte preferit i l’hem llegit durant el viatge. També hem jugat a buscar colors i objectes per la finestra.

I quan ha arribat el moment de baixar de l’autobús, hem pitjat el botó de la parada com ens han ensenyat. Es més divertit fer-ho amb el colze que no pas amb els dits! El pare ens ha explicat que al metro també ho hem de fer així, tot i que algunes portes s’obren soles quan arriben a l’estació, com si fos un truc de màgia!

El pare, la mare i els dos germans viatgen en autobús, i tots porten mascareta. També la resta de viatgers. Els nens es distreuen llegint un llibre asseguts als seients de l'autobús.

En arribar a la plaça ens hem trobat el Pol i la Júlia. Portem molts dies sense veure’ns, però no hem corregut a abraçar-nos. Ara ens hem inventat un llenguatge secret per saludar-nos i per no haver-nos de dir les coses a cau d’orella…

Hem jugat a la xarranca, cadascú amb la seva pedra. I hem esperat el nostre torn, com si hi hagués una persona invisible al mig. També hem patinat una estona. El pare ens esperava assegut al banc i, quan hem acabat de jugar, ens ha netejat les mans.

A partir d’ara, anem on anem, haurem d’anar amb compte i seguir les recomanacions que ens facin els adults; ja sigui al parc, a la muntanya, a la platja, en un restaurant o passejant per la nostra ciutat.

Ja arribats a la plaça, la Martina juga a la xarranca i en Marc va amunt i avall amb el seus patins, mentres el pare s'ho mira assegut a un banc de la plaça. Tots porten mascareta, fins i tot els Mossos d'Esquadra.

Demà és el nostre aniversari! El pare i la mare ens han proposat fer un pastís a casa. Hem preparat una llista amb tots els ingredients que necessitem i, un cop a la botiga, hem fet de caps de compra! Nosaltres els anàvem dient els ingredients perquè els agafessin i els fiquessin a la bossa.

En tornar cap a casa, hem vist l’avi i l’àvia prenent la fresca al balcó. Quina il·lusió! Encara no els podem fer petons i abraçades, però això no vol dir que no els estimem, al contrari! Com que volem que estiguin bé, ens haurem d’esperar uns dies més per veure’ls de prop.

Hem estat una estona xerrant amb ells i explicant-los com de bé ens ho havíem passat jugant a la plaça i, abans de marxar, els hem deixat a la bústia una postal i un dibuix que havíem fet a casa per a ells.

La família ha fets unes compres per preparar un pastís d'aniversari. Caminant pel carrer veuen als seus avis, que estaven prenent la fresca al balcó de casa seva.

Avui és el gran dia. És el nostre aniversari i a casa ens han preparat una superfesta! Aquest any ha estat ben diferent. Com que tenim un munt d’amistats i volíem que totes hi fossin, hem fet la festa per videoconferència. Cada amic i amiga ens havia preparat una sorpresa. Després de bufar les espelmes, hem posat música i hem fet un concurs a veure qui s’inventava el ball més original. Ha sigut divertidíssim!

Els nens celebren el seu aniversari a casa i els pares els porten dos pastissos de xocolata. Els amics també hi són: aquest any però, s'ho miren mitjançant una videoconferència.

CONSELLS PER FACILITAR EL DESCONFINAMENT

PARLEM AMB ELS INFANTS

  • És molt important que quan parlem amb els nostres fills i filles ho fem de manera tranquil·la i que transmetem seguretat als infants quan abordem aquest tema. El seu estat d’ànim és un reflex del nostre; o sigui, que si tenim por o angoixa, també en sentirà la nostra canalla.
  • Animem-los a parlar del tema a casa i que ens expliquin què els preocupa.
  • Donem resposta a totes les seves preguntes amb missatges clars, ajustats a la veritat i al seu grau de desenvolupament. Si no sabem la resposta a alguna pregunta, els ho diem amb franquesa.
  • Fem servir un llenguatge senzill perquè els infants puguin entendre el que els estem explicant.

PARLEM AMB ELS INFANTS

Amb inseguretat

  • Alguns infants poden reaccionar no volent sortir al carrer per por del coronavirus o de contreure la malaltia. En aquests casos, cal transmetre’ls un missatge de tranquil·litat. Els hem d’explicar que seguint les mesures de prevenció el risc de contagi es redueix i és segur sortir al carrer.
  • Si, tot i parlar-ne, els infants continuen sense voler sortir, no els hem de forçar a fer-ho. Parlem-hi per conèixer quines són les seves pors i mirar de calmar-les. Els podem proposar fer una sortida curta assegurant-los que podem tornar a casa quan es cansin o ens ho demanin. I, de mica en mica, a mesura que vagin guanyant seguretat, animem-los a fer sortides cada cop més llargues.

Amb frustració

  • Alguns infants poden mostrar-se enfadats o sentir ràbia perquè no podran anar als llocs que voldrien ni fer les mateixes activitats que abans. En aquests casos, cal fer servir l’empatia i dir-los que els entenem, que la seva frustració és lògica i comprensible, que als adults també ens passa. Cal fer-los veure que es tracta d’una situació temporal i que anirà canviant amb el temps.

PREPAREM LA SORTIDA

  • Abans de sortir al carrer, cal explicar als infants on anirem, què farem i quant de temps serem fora. Una sortida programada i sense sorpreses serà el millor per reforçar la seva sensació de seguretat i control de la situació.
  • Expliquem-los també quines mesures de prevenció hem de seguir: rentar-nos les mans i posarnos la mascareta abans de sortir agafant-la només per les gomes i, un cop al carrer, mantenir el distanciament social i mirar de no tocar-nos la cara. En tornar a entrar a casa ens traurem la mascareta i ens rentarem les mans de nou.
  • Per reforçar aquests missatges, podem fer a casa alguna activitat que permeti als infants fer-se una idea de la distància que han de mantenir respecte d’altres persones. Per exemple, podem enganxar a terra dos adhesius separats per 2 metres o tallar una corda amb aquesta mida i posar-nos un a cada punta.
  • També és molt recomanable col·locar a prop de la sortida de casa (o a la mateixa porta per la banda de dins) uns dibuixos o pictogrames que recordin què s’ha de fer abans de sortir al carrer. A l’altra banda del passadís (o bé a la mateixa porta per la banda de fora), uns altres dibuixos amb les mesures de prevenció que cal seguir en tornar a casa.
  • Un cop al carrer, hem d’estar pendents que compleixen les mesures, corregim-los perquè les vagin adquirint com a rutina i donem-los exemple amb la nostra conducta.

ESTIGUEM ATENTS

Hem de tenir present que alguns infants, especialment els que han patit pèrdues significatives en aquesta pandèmia, poden manifestar reaccions emocionals i canvis en el comportament a mig i llarg termini.

Si aquestes reaccions emocionals són molt intenses, interfereixen en la seva rutina diària i li provoquen un malestar molt intens, caldrà consultar un especialista en psicologia clínica per fer-ne una valoració o seguiment.

CONSELLS PER FACILITAR EL DESCONFINAMENT

PARLEM AMB ELS INFANTS

  • És molt important que quan parlem amb els nostres fills i filles ho fem de manera tranquil·la i que transmetem seguretat als infants quan abordem aquest tema. El seu estat d’ànim és un reflex del nostre; o sigui, que si tenim por o angoixa, també en sentirà la nostra canalla.
  • Animem-los a parlar del tema a casa i que ens expliquin què els preocupa.
  • Donem resposta a totes les seves preguntes amb missatges clars, ajustats a la veritat i al seu grau de desenvolupament. Si no sabem la resposta a alguna pregunta, els ho diem amb franquesa.
  • Fem servir un llenguatge senzill perquè els infants puguin entendre el que els estem explicant.

PARLEM AMB ELS INFANTS

Amb inseguretat

  • Alguns infants poden reaccionar no volent sortir al carrer per por del coronavirus o de contreure la malaltia. En aquests casos, cal transmetre’ls un missatge de tranquil·litat. Els hem d’explicar que seguint les mesures de prevenció el risc de contagi es redueix i és segur sortir al carrer.
  • Si, tot i parlar-ne, els infants continuen sense voler sortir, no els hem de forçar a fer-ho. Parlem-hi per conèixer quines són les seves pors i mirar de calmar-les. Els podem proposar fer una sortida curta assegurant-los que podem tornar a casa quan es cansin o ens ho demanin. I, de mica en mica, a mesura que vagin guanyant seguretat, animem-los a fer sortides cada cop més llargues.

Amb frustració

  • Alguns infants poden mostrar-se enfadats o sentir ràbia perquè no podran anar als llocs que voldrien ni fer les mateixes activitats que abans. En aquests casos, cal fer servir l’empatia i dir-los que els entenem, que la seva frustració és lògica i comprensible, que als adults també ens passa. Cal fer-los veure que es tracta d’una situació temporal i que anirà canviant amb el temps.

PREPAREM LA SORTIDA

  • Abans de sortir al carrer, cal explicar als infants on anirem, què farem i quant de temps serem fora. Una sortida programada i sense sorpreses serà el millor per reforçar la seva sensació de seguretat i control de la situació.
  • Expliquem-los també quines mesures de prevenció hem de seguir: rentar-nos les mans i posarnos la mascareta abans de sortir agafant-la només per les gomes i, un cop al carrer, mantenir el distanciament social i mirar de no tocar-nos la cara. En tornar a entrar a casa ens traurem la mascareta i ens rentarem les mans de nou.
  • Per reforçar aquests missatges, podem fer a casa alguna activitat que permeti als infants fer-se una idea de la distància que han de mantenir respecte d’altres persones. Per exemple, podem enganxar a terra dos adhesius separats per 2 metres o tallar una corda amb aquesta mida i posar-nos un a cada punta.
  • També és molt recomanable col·locar a prop de la sortida de casa (o a la mateixa porta per la banda de dins) uns dibuixos o pictogrames que recordin què s’ha de fer abans de sortir al carrer. A l’altra banda del passadís (o bé a la mateixa porta per la banda de fora), uns altres dibuixos amb les mesures de prevenció que cal seguir en tornar a casa.
  • Un cop al carrer, hem d’estar pendents que compleixen les mesures, corregim-los perquè les vagin adquirint com a rutina i donem-los exemple amb la nostra conducta.

ESTIGUEM ATENTS

Hem de tenir present que alguns infants, especialment els que han patit pèrdues significatives en aquesta pandèmia, poden manifestar reaccions emocionals i canvis en el comportament a mig i llarg termini.

Si aquestes reaccions emocionals són molt intenses, interfereixen en la seva rutina diària i li provoquen un malestar molt intens, caldrà consultar un especialista en psicologia clínica per fer-ne una valoració o seguiment.

Imatge d'una pàgina comlpetament en blanc
Logotip de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
Logotip d'Editorial Mediterrània
Vista d'un carrer el primer dia de desconfinament, amb una sortida del metro de TMB i una zona ajardinada amb rosselles. També hi ha unes orenetes que sobrevolen el carrer.